Documentación

Homilia Santa Llúcia 2 0 0 3 Mn. Manel Simó

H O M I L I A S A N T A L L Ú C I A 2 0 0 3 Mn. Manel Simó, rector d’Esparreguera Hem volgut recollir l’homilia que Mn. Manel Simó va fer el dia 13 de desembre a Gelida, pel seu alt contingut històric sobre l’origen de la festa més tradicional de Gelida. (Nota de la redacció--- Programe Festa Major 2004)

“Benvolguts, benvolgudes, Molt agraït, en primer lloc, per haver-me convidat a participar amb vosaltres d’aquesta Festa Major de Santa Llúcia. Sóc Mn. Manel, rector d’Esparreguera.

Com és ben conegut, els emperadors romans dels segles II, III i inicis del IV es distingiren, gairebé tots ells, per la seva persecució religiosa contra el cristianisme. L’Església catòlica, fins al famós edicte de Milà de l’any 313, va ser purificada i provada amb la necessitat de donar raó de la seva esperança, situació que l’enriquí amb el testimoni de nombrosos màrtirs, homes i dones, joves i infants, sacrificats per la seva fidelitat als valors de l’Evangeli.

Aquells màrtirs, però, en la seva majoria, van restar en l’anonimat, i no fou sinó després, un cop l’Església gaudia d’un reconeixement públic, que la seva vida va ser evocada, molts cops, per actes martirials llegendàries, fruit de la manca d’informació solvent i contrastada en el moment del seu martiri.

Leer más:Homilia Santa Llúcia 2 0 0 3 Mn. Manel Simó

Santa Llúcia Verge i Martir

http://www.carrutxa.org/festes/tardor/stallucia/stallucia.html

La celebració de Santa Llúcia s'escau el 13 de desembre, data en què es commemora el martiri d'aquesta noia, a la qual, segons alguna llegenda, van arrancar els ulls. Una creença que pot venir del seu nom, Lucis Via, 'camí de llum', o de la seva proximitat al solstici d'hivern.

En el refranyer popular s'ha conservat una dita –avui confusa– que il·lustra aquesta proximitat: “Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal”, fent referència a l'increment de les hores de sol respecte a les de fosca després del solstici. I és que els canvis en el calendari, com la reforma gregoriana de 1582, que va suprimir deu dies, han deixat la festa de la santa abans de l'entrada de l'hivern, quan els dies encara no han començat a créixer, i el Nadal ben just després del solstici. Potser s'hauria de dir: “Per Nadal, un pas de puça i per Cap d'any, un pas de pardal”, però el rodolí se n'aniria en orris.

 

La santa és invocada com a protectora de la vista i com a patrona tant dels cecs i de molts oficis que requereixen bona visió,: per exemple les modistes i cosidores, com, en l'actualitat, els dissenyadors i dissenyadores gràfiques. Perquè ha estat, sobretot, una festa de noies fadrines. Fins ben entrat el segle XX encara es feia en diversos pobles la capta de les noies vestides de blanc, les llucietes, que demanaven oli per a la llàntia de l'altar de la santa i rebien, com en altres captes populars, llaminadures i fruites seques. Aquesta capta ha continuat, avui, en algunes poblacions, vinculada a les escoles i realitzada per les xiquetes.

També han perdut importància, sense desaparèixer, les celebracions relacionades amb els oficis del món tèxtil. Fou especialment important en l'època en què l'ensenyament de les noies volia dir, sobretot, aprendre a cosir.

Els Goigs a Santa Llúcia

http://www.carrutxa.org/festes/tardor/stallucia/goigs.html

Els goigs són composicions poètiques d'ús popular a lloança de Crist, de la Mare de Déu, d'un sant o d'una santa, fetes per ser cantades en les celebracions populars. És habitual que s'interpretin al final de l'ofici de la diada corresponent, o en un context de celebracions religioses, encara que també n'hem aplegat alguns emprats com a cant de treball.
Es tracta d'un repertori recollit entre la transmissió oral i la documental. Efectivament, els textos solen trobar-se impressos en diferents èpoques, però al mateix temps la seva transmissió i, sobretot, la de la música són orals. Aquesta última no sol aparèixer massa sovint recollida en les edicions antigues.

El goigs de Santa Llúcia que es canten a Gelida son del mestre Pere Vallribera i Moliné

Dites de Santa Llúcia

http://www.carrutxa.org/festes/tardor/stallucia/dites.html

Si un refrany ha fet fortuna arreu –no només en la nostra llengua– en referència a santa Llúcia i la celebració de la seva festivitat és aquest: «Per Santa Llúcia, un pas de puça», que vol fer referència al fet que, per aquesta data, el dia, la llum, comença a guanyar-li el terreny a la nit, la foscor.

Ara bé, com hom pot comprovar, això no és així, avui, ja que fins al solstici d'hivern, el 21 de desembre, o més ben dit l'endemà, no es fa realitat el que la frase enuncia. Què ha succeït, doncs? Els nostres avis, no hi veien bé?

Cal explicar que el refrany és força antic i recull l'experiència pràctica –com ho fan bona part de tots ells– i d'observació dels nostres avantpassats, per als quals el solstici d'hivern en el calendari astronòmic s'esqueia dos dies abans de Santa Llúcia, o sia, l'11 de desembre. Com pot ser això?, ens preguntarem. L'explicació és ben senzilla.

.

Leer más:Dites de Santa Llúcia

Información adicional