Exposicio sobre la Festa FM2007

• 

Detalles

Categoría padre: GelidaAR

Categoría: Santa Llúcia

Publicado en Domingo, 24 Noviembre 2013 10:42

Impactos: 1125

L’exposició sobre La Festa de Santa Llúcia

Un any més la Comissió de Festes de San­ta Llúcia aprofitem l’espai que ens ofereix el programa de
la Festa Major per fer ba­lanç de la nostra activitat.

L’any 2005 iniciàrem el 150è aniversari de la celebració de la festa, durant el 2006 i en aquest mateix
any, els actes organitzats han estat diver­sos: l’organització d’una trobada
d’escudelles d’arreu de Catalunya, l’apadrinament de la colla de Torrelles, i
al desembre una exposició sobre la història de la diada. Ha estat també
important el treball de la comissió envers el reconeixement cultural i
patrimonial de la festa com a festa po­pular d’interès cultural per part de la
Generalitat de Catalunya
L’exposició sobre la festa, que es va poder visitar durant el mes de desembre a la sala
d’exposicions de la casa de la vila, la valorem molt positivament per diverses
raons. En primer lloc perquè per prime­ra vegada hem estat capaços no només de
fer l’es­cudella sinó de documentar-la i explicar-la a tots els gelidencs i
gelidenques. Vam intentar fer-ho de ma­nera objectiva, ja que, com sabeu, molts
de nosaltres estem lligats familiarment a la festa des de fa algunes
generacions. L’exposició la van visitar prop de 500 persones i és per això que
ha estat un èxit. A més, molta gent ens ha felicitat i ens ha fet arribar comen­taris
d’agraïment. És per això que volem aprofitar també aquesta oportunitat, per
agrair la feina de tots els qui hi van contribuir. En segon lloc, aquesta expe­riència,
ens ha permès col·laborar amb institucions de Gelida. Des de la Comissió de
Festes de Santa Llúcia volem donar el nostre més sincer agraïment a la
Montserrat Julià i la Marga Hernàndez, ambdues persones que, des de la
biblioteca de Gelida, van realitzar una tasca extraordinària d’ordenació i pre­sentació
del material, i foren els autèntics motors de l’exposició. A nivell
institucional, volem agrair el suport econòmic del l’Ajuntament de Gelida i en
particular al regidor de Cultura en Gil Coma, com també el su­port del Consell
Comarcal i de manera destacada de l’avui alcalde de Gelida i aleshores
vicepresident de l’ens comarcal Lluís Valls. En darrer terme, a la Ge­neralitat
de Catalunya, que és l’administració més forta però a la qual malauradament més
li costa donar el seu suport.

A nivell particular volem fer menció de Joan Ra­ventós (actualment veí de Sant Pere de Riudebitlles, però
amb passat familiar a Gelida) per deixar-nos un exemplar original dels estatuts
de la desapare­guda Germandat de Santa Llúcia de l’any 1855, pos­siblement els
únics que es conserven. També volem donar les gràcies a la família Marí, que disposa
d’un fons fotogràfic únic, i que ha permès que moltes de les fotografies que hem
exposat surtin per primer cop a la llum pública. També a la Fina Marí i a
l’Amadeu Tubella, per les seves fotografies.

Al Ramon Tarrida i al seu fill, tant per les fotogra­fies com per les pel·lícules sobre la festa, que s’ha
fet l’esforç de passar-les a DVD.

L’Associació d’Amics del Castell de Gelida, amb l’Enric Carafí, ens van cedir documentació i les peces
històriques: retaule barroc amb la imatge de Santa Llúcia i la banyera de zinc
de la “germandat”. Aques­ta banyera va ser restaurada a càrrec de la nostra
comissió i el seu acabat actual i estat de consolidació li permet estar
dignament en qualsevol museu. Es­perem que sigui en el futur museu de Gelida...

A Flash Gelida, amb la cessió de materials i el suport incondicional del Pere Palomera.

A l’arxiu personal de material fotogràfic del San­tiago Puig, i les fotografies realitzades pel Pere
Gubi. L’arxiu fotogràfic de la família Buch, autèntics dipositaris de la història gràfica de Gelida per raons
ben òbvies, i més la nostra especial felicitació per la realització del primer
llibre de recull gràfic de la fes­ta realitzat per Josep Maria Buch.

Als diferents membres de la Comissió que tambéhan aportat material
gràfic que a base d’anys i amb l’esperit de participar activament han anat
recopilant el material dipositat al local de la “plaça” (família Julià) i
l’arxiu de la família Surià, en concret el Quim Surià, que al llarg dels anys
ha conservat les imatges més antigues de la festa i moltes altres d’especial
interès.

Volem dir-vos que per a tots/es nosaltres ha estat molt signifi catiu iniciar un camí per a la
recuperació de la memòria històrica de la festa, així com els tes­timonis orals
que han viscut la festa al llarg dels anys. En aquest sentit pensem que també
caldria recupe­rar aspectes que s’han modificat amb el pas del temps. D’entre
aquests en destaquem alguns.

Antigament es repartia l’escudella davant de l’església, o sigui, al mig de la plaça. El fet que la
plaça pateix una important remodelació arquitectò­nica i passa tota a un planer
nivell zero volem que serveixi per donar un nou entorn a la festa (com es
mereix). Volem que la plaça sigui anomenada la plaça de l’Església però que
també sigui coneguda com la plaça on un cop l’any s’hi planten les calderes de
Santa Llúcia al bell mig… La situació actual de l’escenari de fusta que impedeix
la còmoda entrada de calderes a la plaça i les seves excessives dimen­sions
pensem que haurien de replantejar-se.

Menjar l’escudella a la plaça: així va néixer l’es­cudella, menjada en el mateix lloc (o en un de molt
proper) on s’elaborava. Voldríem propiciar aquest fet, però caldria adaptar-lo
als nous temps. Podria ser una solució mixta, de la mateixa manera que ha
passat a moltes altres contrades de Catalunya on “l’escudella dels pobres” ha
perdut part del seu sentit…

Música a la festa: anys
enrere, amb l’orquestra a la plaça, i al crit de “música maestro!” (frase dita
sempre pel senyor Josep Esteve Vidal, conegut com el “Pepito de Cal Cuaplà”), a
la sortida d’ofi ci s’inici­ava el concert i tota la festa del repartiment de
l’es­cudella.

Aquest any nosaltres vàrem introduir el “toc” de gralles a mesura que les calderes feien presència a
la plaça.

Una fita a assolir és l’edició d’un llibre sobre la festa. És un objectiu ambiciós i que esperem
realit­zar en els propers anys, donats la dimensió i el caràcter que hauria de
tenir. Segur que amb el su­port de tots i totes ho aconseguirem, gràcies!

Santa Llúcia i “Germandat” els 150 anys han celebrat!

En tancar aquest escrit volem recordar que en­guany ens han deixat en Francesc Cañadell (Quico de can
Farigola), durant molts anys el tractorista de la llenya de Santa Llúcia;
l’Eusebio Manzano, que ha estat al peu del canó a les calderes, i una altra
gelidenca molt lligada a la festa, Teresa Maria Julià, col·laboradora en els
preparatius de l’escudella i en la seva realització. Des d’aquí el nostre més
sincer record.